Associació per a la Gestió Social

Autor: Enrique Benjamín Castro
(1984, Lomas de Zamora, provincia de Buenos Aires, Argentina).

 

LA RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL

El concepte de Responsabilitat Social Empresarial,en la concepció més actual, fa referència a com les empreses impacten i a com es relacionen amb la societat i amb l’entorn. La Unió Europea la vincula amb “la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions empresarials i en les seves relacions amb els seus interlocutors”. 

L’Estat Espanyol, seguint les directrius marcades per la UE en aquesta matèria, i per tal de donar un impuls a les matèries relatives a la RSE va crear l’any 2005, el Fòrum d’Experts en Responsabilitat Social de les Empreses, que va presentar un primer document que definia la responsabilitat social de les empreses com :

“A més del compliment estricte de les obligacions legals vigents, la integració voluntària en el seu govern i en la seva gestió, en la seva estratègia polítiques i procediments de les preocupacions socials, laborals i mediambientals i de respecte dels drets humans que sorgeixen de la relació i el diàleg transparent amb els seus grups d’interès, responsabilitzant-se així de les conseqüències i els impactes que es deriven de les seves accions”. Tot afirmant que: “Una empresa és socialment responsable quan respon satisfactòriament a les expectatives que sobre el seu funcionament tenen els diferents grups d’interès”.
“La RSE es refereix a com les empreses són governades respecte els interessos dels seus treballadors, els seus clients, proveïdors, els seus accionistes, i el seu impacte econòmic i social en la societat en general, es a dir, a una gestió de l’empresa que respecta tots els grups d’interès i suposa un plantejament de tipus estratègic que ha de forma part de la gestió quotidiana de la presa de decisions i de les operacions de tota l’organització, creant valor a llarg termini i contribuint significativament a l’obtenció d’avantatges competitives durables”.

 

El 27 de juny de 2006,la Comissió de Treball i Assumptes Socials del Congrés dels Diputats va aprovar un Informe sobre les conclusions de la Subcomissió sobre Responsabilitat Social de l’Empresa. Aquest extens Informe recull les aportacions dels diferents agents en les compareixences informatives efectuades en el si de la subcomissió. També recull la definició de RSE en els termes que va establir el Fòrum d’Experts en Responsabilitat Social aclarint, des del principi, que “terminològicament (...) s’ha preferit la denominació RSE ja que permet incloure a les petites i mitjanes empreses i no només a les grans societats anònimes” Ja que “corporativa, aplicat a la  responsabilitat social, prové directament dels (termes) anglesos corporation i corporate circumscrits a les grans societats anònimes que cotitzen”.

Tal i com constata l’Informe mencionat, coexisteixen a l’Estat espanyol tres maneres d’entendre la RSE (encara que no sempre es presentin en estat pur):

Com hem vist, el caràcter voluntari que impregna la RSE és un dels trets que la defineixen de manera decisiva i que s’explica si tenim present la lògica que la genera, neix de la voluntat de les grans empreses i es manté per la voluntat de les grans empreses. Són elles qui la gestionen i qui la impulsen, al tractar-se d’un complement lligat a l’excel·lència empresarial. Les empreses entenen que la millora competitiva que pot representar la Responsabilitat Social serà un factor d’exclusió del mercat en el futur i estan disposades a assumir l’increment de costos que representa perquè perceben que obtenen un rendiment, sigui en imatge de marca o en oportunitats de mercat

La RSE busca el compromís de les empreses amb el desenvolupament social, la preservació del medi ambient, el desenvolupament sostenible i l’ètica.

Els poders públics han de garantir el compliment dels compromisos que, d’acord amb la RSE, hagin assumit les empreses, per tal de garantir els drets dels ciutadans i el compliment de les obligacions empresarials envers les seves expectatives.

 Contingut de la Responsabilitat Social Empresarial

Les empreses s’enfronten amb el dilema que comporta la necessitat de buscar la maximització de beneficis i alhora atendre l’increment de les exigències socials de l’entorn en el qual actuen. La Responsabilitat Social Empresarial es presenta com la resposta empresarial de contribució voluntària amb la defensa i promoció dels drets socials i mediambientals de l’entorn en el qual impacten les seves actuacions.

El desenvolupament sostenible, que segons la UE es basa “en els principis de democràcia, igualtat de gènere, solidaritat, Estat de Dret i respecte dels drets fonamentals incloses la llibertat i la igualtat d’oportunitats per a tots”, ha d’implicar “el foment de la integració de les consideracions econòmiques, socials i mediambientals de forma que siguin compatibles i es reforcin mútuament” (Estratègia Revisada de la UE per a un desenvolupament sostenible, Consell de la Unió Europea, Brusel·les 9 de juny de 2006) . La RSE emmarca totes aquelles actuacions que afecten la gestió de l’empresa i que estan vinculades al concepte de desenvolupament sostenible: les empreses han d’integrar en la seva gestió les conseqüències econòmiques, socials i mediambientals de les seves activitats. La concreció de les responsabilitats empresarials es realitza, des d’aquesta òptica, a partir de valors ètics en el marc d’allò que permetin els principis que regeixen l’organització.

La reclamació d’un comportament ètic de les empreses prové de la idea que aquestes han de complir una funció social, en el sentit que han de prendre en consideració els interessos de la comunitat en la qual operen: les organitzacions exerceixen la seva responsabilitat en un sentit ampli quan tenen en compte les expectatives de la comunitat. Encara que, de fet, l’empresa ha de ser responsable de tots els seus actes, es a dir, ha d’assumir qualsevol possible impacte negatiu de les seves actuacions i corregir-lo en allò que sigui possible.

Els canvis en les expectatives socials han propiciat un increment de les aportacions de les empreses a la societat. I ha fet que aquestes es relacionin amb valors com la solidaritat, la justícia distributiva, la protecció de col·lectius desafavorits, etc. Sovint, les motivacions inicials no són tant de tipus ètic com econòmiques, ja que les empreses perceben que una actitud activa envers els problemes socials i mediambientals els pot aportar beneficis. Es a dir, les empreses perceben que vincular-se amb la defensa dels valors de la RSE pot ser rendible i que les col·loca en una posició d’avantatge competitiva. D’aquesta manera, es vinculen voluntàriament amb els diferents aspectes que integren la Responsabilitat Social Empresarial per por que, no fer-ho, comporti una pèrdua de la seva situació futura en el mercat.

El contingut de les mesures de responsabilitat social que adoptin dependrà sobretot del context en el qual operin. Ve determinat pel sector empresarial i per l’entorn amb el qual interactuen.

Podem classificar les mesures de Responsabilitat social segons l’àmbit o la dimensió on es projecten els seus efectes:

Àmbit intern

En l’àmbit intern la RSE es vincula amb les estratègies que, més enllà del que exigeix el compliment estricte de la llei, es projecten sobre el capital humà de l’empresa. Per això inclou aspectes sobre: 

 

Àmbit extern

En l’àmbit extern s’ocupa dels drets dels clients i consumidors, del respecte als drets humans, de l’acció cultural, mediambiental o social de les empreses -amb l’assignació de recursos econòmics per a projectes i programes solidaris- així com de la preocupació per a controlar que els proveïdors utilitzin els mateixos criteris de Responsabilitat Social.